Reformar a Manlleu

Manlleu va créixer al costat del Ter i de les fàbriques tèxtils, i el seu parc d’habitatges ho explica tot sol: cases entre mitgeres, pisos amplis i un teixit urbà dens al voltant del centre. Té gairebé nou mil habitatges, i és el segon municipi de la comarca en nombre.

Habitatge gran, renda baixa

És la combinació que marca les reformes de la vila. Manlleu té la renda familiar disponible per habitant més baixa dels deu municipis d’Osona amb més població, i alhora un parc d’habitatges més gran del que és habitual: 1.926 dels 8.887 habitatges passen dels 120 metres quadrats, més d’un de cada cinc. Traduït a pressupost: molts metres a reformar i un límit clar de fins on es pot arribar.

Això té una conseqüència pràctica que val la pena dir clarament: en una casa gran, el nivell d’acabat bàsic ben executat surt millor que un nivell alt a mitges. Val més tenir tota la casa amb instal·lacions noves i acabats senzills que mitja casa impecable i mitja sense tocar.

Què mirar en una casa entre mitgeres

• La coberta. És on comencen la majoria dels problemes que després apareixen a les parets del pis de sota.
• La mitgera. Si la casa del costat és més baixa o està buida, hi ha un mur exterior que probablement no està ni aïllat ni impermeabilitzat.
• El pati. Si el paviment del pati vessa cap a la casa, tens humitat per capil·laritat garantida a la planta baixa.
• L’escala. En cases estretes, l’escala condiciona què hi pots pujar. Una banyera o una encimera de pedra poden no passar-hi.

L’aïllament, aquí, és inversió

Manlleu és a la Plana, amb hiverns de boira i humitat alta. Una casa entre mitgeres té dues façanes exposades i, sovint, una coberta sense aïllar a sobre. Insuflar la cambra d’aire on n’hi hagi i aïllar el sostre de l’última planta són les dues intervencions amb més retorn per euro que es poden fer en un habitatge d’aquests, i totes dues es fan sense obra bruta.

La llum del mig

És el problema que tenen totes les cases de cós i que no té cap pis: façana estreta, molt fons i unes peces centrals que no toquen cap façana. En una casa de tres crugies, les habitacions del mig no tenen finestra i el passadís és fosc a les dues de la tarda.

Les tres solucions habituals —pati de llum, claraboia i escala oberta— toquen totes estructura o coberta. Vol dir que no són una decisió d’acabats que es pugui deixar per al final: es decideixen al principi, condicionen el tràmit i, si es fa l’obra per fases, han d’anar a la primera.

Reformar per viure-hi, no per llogar

El lloguer és el 20,4 % dels habitatges principals de Manlleu, nou punts per sota de Vic. La lectura per a una obra és directa: aquí la majoria de reformes les fa qui hi viurà.

Qui reforma per quedar-s’hi tria pensant en deu anys i no en la propera visita, i sol fer l’obra per trams. És una manera raonable de fer-ho i sovint l’única possible. Però demana tenir el plànol de com quedarà tot abans de començar el primer tram, encara que aquell tram sigui només el bany.

Els oficis, aquí

Manlleu té 275 persones ocupades a la construcció: un teixit petit i molt local, que funciona amb boca-orella. Per a una obra petita, això vol dir esperar torn. Per a una de gran, vol dir demanar pressupost amb temps i no al setembre, quan tothom demana el mateix.

I una conseqüència que val la pena dir: en un mercat així, la reputació és el que et protegeix. Val més una empresa d’aquí a qui coneguin quatre veïns que una de fora que et faci un preu millor i desaparegui a mitja obra.